La crescuda, dia a dia

Comença a ploure l'estiu de 1926 i ja no para. Durant mesos, la conca del Mississipí rep tanta aigua que els afluents, del Missouri a l'Ohio, baixen plens. A la primavera de 1927, el riu porta més cabal del que ningú recordava.

Els dics són la gran obra del Delta: murs de terra de molts quilòmetres, aixecats en bona part per treballadors negres, que protegeixen les plantacions. Tothom confia que aguantaran. A mitjan abril comencen a cedir en diversos punts, i el 21 d'abril, a Mounds Landing, a prop de Greenville, s'obre una bretxa enorme. L'aigua avança per les terres baixes a una velocitat que ningú no esperava.

En pocs dies, Greenville queda sota l'aigua, i l'aigua s'hi quedarà durant mesos. La inundació cobreix terres de set estats, i centenars de milers de persones perden la casa. Les xifres oficials de morts no arriben a tres-centes, però els historiadors creuen que van ser moltes més: molts morts negres ni tan sols es van comptar.

Aigües avall, Nova Orleans té por. Per protegir la ciutat, el 29 d'abril les autoritats dinamiten el dic de Caernarvon i inunden deliberadament les parròquies de St. Bernard i Plaquemines, on vivien sobretot pescadors i caçadors de pells. Les compensacions promeses van arribar tard i malament.

L'aigua no baixa del tot fins a l'estiu. Quan ho fa, el Delta ja no és el mateix. Molts dels que havien passat setmanes als camps de refugiats decideixen no tornar a les plantacions i pugen al tren cap a Chicago. La riuada de 1927 és un dels grans motors de la Gran Migració.