Victor a Atlanta, 1928

Als anys vint, les discogràfiques del nord descobreixen que al Sud hi ha un públic que ningú no havia atès. En lloc de portar els músics a Nova York, envien els enginyers al Sud amb equips portàtils. Atlanta, ben connectada per tren i amb una ràdio potent, es converteix en una de les parades principals.

Tot comença el 1923, quan Ralph Peer, de la discogràfica OKeh, grava a Atlanta el violinista Fiddlin' John Carson. A ell li sembla una gravació horrible, però el disc es ven tan bé que obre un gènere nou. Des d'aleshores, cada any les discogràfiques munten estudis provisionals en locals de la ciutat.

Pel mateix estudi hi passen músics blancs i negres, però mai no surten al mateix catàleg. Els blancs es venen com a hillbilly records, discos per al públic rural blanc. Els negres, com a race records. La música d'Atlanta es barreja als carrers; als discos, la segregació és total.

Blind Willie McTell grava per primera vegada per a Victor l'octubre de 1927, i torna un any després per enregistrar Statesboro Blues. Per cada cançó cobra una quantitat fixa, i prou. Els drets d'edició, que és on hi ha els diners a llarg termini, sovint queden en mans dels productors. Peer, que ja treballava per a Victor, va construir sobre aquest model una de les grans editorials musicals del segle.

McTell va continuar gravant durant anys per a diversos segells, sovint amb noms diferents, però mai no va viure de la música. Els discos d'aquelles sessions, en canvi, avui valen una fortuna entre els col·leccionistes.